Cristina, feliç mare als 42 anys

Us explico la meva historia, jo i la meva parella desprès de veure que no hi havia manera de quedar-nos embarassats vam decidir fer una FIV (fecundació in Vitro).

El primer cop va ser per la Sanitat pública amb 39 anys i va ser amb els meus òvuls, aquest primer cop no es va quedar amb nosaltres. Quan et ve la regla et descorones, et fas un fart de plorar però penses que has de continuar endavant i lluitar pel que vols.

El segon cop ja ens vam posar en mans de CRA Barcelona a  la Sagrada Família en mans de la Dra. Susana Peon (persona entranyable), aquest cop ens va dir que tornaríem a fer tota la estimulació ovàrica. (punxades dia si, dia també i endavant), tant el dia de la punció com el dia de la transferència fas tot el que et diuen i més (repòs, no agafar pesos…)…

Aquest cop tampoc i va haver sort….., tornes a caure I et tornes a aixecar.

Vam fer un tercer cop i tampoc i va haver sort. Nosaltres ja vam decidir de tirar la tovallola i no fer-nos cap més fiv, però ens van animar a continuar. Abans de fer una quarta fiv en una revisió em van veure que tenia varius pòlips (quan em van dir això vaig pensar que era tenir mala sort perquè desprès de tantes punxades ara havia de passar per un quiròfan. Em vaig deixar operar i tot perfecte.

Desprès de l’operació em vaig esperar uns mesos al poder fer-me la que per mi era la 4 FIV i la darrera (tant a nivell psicològic i a nivell monetari ja no podíem mes).

La 4 FIV la vam fer amb òvuls de donat i semen de donant, ja que la meva qualitat dels òvuls no era ja optima i a l’esperma del meu marit li van fer el DGP i li van veure una translocació en un cromosoma i la veritat ja no ens vam arriscar.

El dia de la transferència va venir la biòloga a l’habitació i ens va dir que l’embrió que ens anaven a transferir era de manual.

Vam estar esperant tota la beta espera amb molta il·lusió i el dia que em van punxar no vaig voler saber el resultat fins arribar a casa i compartir el resultat tant si era positiu com negatiu amb el meu marit. Va resultar ser una beta positiva de 1800!!!! No m’ho podia creure, vaig trucar de seguida a la Dra. i em va dir que ho havíem aconseguit i que tindríem el que feia temps que volíem.Desprès de dos anys de passar per tractaments i visites mediques ho vam aconseguir el juliol del 2017 va néixer el nostre fill estimat Sergi, ara ja té 2 anys.

Sobretot no perdeu mai els ànims, encara que consta al final arriba la recompensa esperada.

¿Necessites ajuda?

Quan et truquem?

Tratactament:

Vull:

He llegit i accepto les Condicions d'ús

He llegit i accepto les condicius d`ús i dono el meu consentiment per a que Centre de Reproducció Assitida S.L. em remeti comunicacions comercials&nbsp&nbsp